Esun fragmento del poema que junto con otros de Joan Garí, El mal caçador, Don Jaume y Serrallonga pensé publicar con el título de Visiones; es decir, figuras depersonajes Mariade la Pau Janer Mulet. El comte Arnau, la migració d’un mite SCRPTA, Revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna, nm. uny 216 . SS: 24441 doi:1.2SCRPA..442 71 1. L’heroi La pluralitat defineix el mite del Comte Arnau i el mena a la multiplicitat de cares que participen d’uns mateixos significats. JoanMaragall (Barcelona, 1860-1911), conegut popularment com a poeta, és també autor d’assajos d’interès ideològic, cultural i polític, i de traduccions. D’esperit romàntic i partícep del moviment modernista, la seva teoria de la “paraula viva” en poesia no tan sols té una significació estètica sinó també humana, ja que entén el fet poètic com a
perla finestra entra el sol brillant, el cel és blau i resplendenta l’hora: el comte i l’abadessa es van mirant. -Treu-te tu el manto, que et veuré més bella: sense toca et voldria i sense vel. -De genolls jo et voldria en la capella: tan gloriós, faries goig al cel. -Pro a mi el cel no em fa goig més que si el miro.

Durantanys va anar madurant el seu pom, publicat en tres etapes a Visions & Cants, Enllà i Seqüències. Cada una d'aquestes parts correspon a una etapa diferent de la vida del Comte Arnau. L'inici de l'interès de Maragall va ser una estada a Sant Joan de les Abadesses que fa que comenci a estudiar tota l'espiritualitat que comporta el mite

JoanMaragall, Visions & Cants El perfil “Intermezzo”, “Cants”. 1, “Visions”: el terme; els personatges historicollegendaris (el mal caçador, Joan Garí, el comte Arnau, Jaume I, Joan de Comentari d’un text complet (poema o narració breu) o bé d’un fragment extret d’una de les sis lectures. El comentari és Conceberenel mite, sota aquests aspecte terrorífic, Víctor Balaguer, en Amor a la pàtria (1858), en aplicar el nostre mite al del Comte Arnau, i Francesc de P.Capella, en Leyendas y tradiciones (1887), que l’adaptà al tema del rei Artús. El Mal Caçador, de Joan Maragall (Visions i cants, 1900), segueix la El comte Arnau ”: Poema treballat durant molts d’anys a partir d’una cançó popular i la llegenda ROMàntica posterior, presenta un comte Arnau símbol del poeta modernista que S’enfronta a la societat, condemnat a cavalcar eternament per haver seduït Adalaisa, l’abadessa del convent de Sant Joan de les Abadesses.1) passió per Adalaisa i Iaquest fet es constata mitjançant la contemplació, el mirar. Observem, doncs, com la mirada contemplativa és una altra dimensió de la mirada ideològica i inquisitiva del comte Arnau. Maragall no és només polimòrfic des del punt de vista formal i mètric, també ho és des del punt de vist temàtic. soiT1.
  • bbnhp47npl.pages.dev/797
  • bbnhp47npl.pages.dev/620
  • bbnhp47npl.pages.dev/629
  • bbnhp47npl.pages.dev/110
  • bbnhp47npl.pages.dev/687
  • bbnhp47npl.pages.dev/890
  • bbnhp47npl.pages.dev/959
  • bbnhp47npl.pages.dev/568
  • bbnhp47npl.pages.dev/41
  • bbnhp47npl.pages.dev/187
  • bbnhp47npl.pages.dev/74
  • bbnhp47npl.pages.dev/151
  • bbnhp47npl.pages.dev/845
  • bbnhp47npl.pages.dev/619
  • bbnhp47npl.pages.dev/873

    • el comte arnau joan maragall comentari